Les Explotacions de sal de llop del sud-oest de les serralades costaneres catalanes / Joan Carles Melgarejo, Júlia Farré-de-Pablo, Esperança Tauler, Joaquín A. Proenza, Núria Pujol-Solà, Sandra Amores, Josep Roqué, Jingyao Xu, et al



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 273-286 : il, map.
 (Geologia) 
Referències bibliogràfiques.

La sal de llop és calcita espàtica molt pura, molt cristal·lina degut a la seva formació com a precipitació a partir de fluids meteòrics en cavitats càrstiques o hidrotermals en filonianes. S'havia usat tradicionalment en forns de vidre antics per tal d'aportar CaO a la fosa emprada en la producció de vidre. És molt coneguda la seva explotació al massís del Garraf, però es coneix poc la que es va donar al sud-oest de les serralades costaneres catalanes, on és present en diversos contextos geològics una mica més variats: a) filons en roques granítiques, b) filons en carbonats en associació amb encavalcaments, c) cavitats càrstiques. En tots aquests casos se n'ha fet aprofitament de tipus artesanal a cel obert, de tipus trinxera, i d'aquesta activitat en queda sovint registre en forma de topònims, com ara la cova dels Vidriers, el coll dels Vidriers o el pla dels Vidriers a Prades, entre d'altres.

Minerals industrials de les pissarres negres del Silurià del bosc de Poblet / Joan Carles Melgarejo, Júlia Farré-de-Pablo, Esperança Tauler, Joaquín A. Proenza, Núria Pujol-Solà, Sandra Amores, Josep Roqué, Jingyao Xu, [et al.]



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 257-272 : il, map.
 (Geologia) 
Referències bibliogràfiques.

Les pissarres ampelítiques del Silurià del bosc de Poblet són riques en matèria orgànica, localment grafititzada, que els confereix un color negre. Per això han estat emprades tradicionalment, un cop molturades, com a colorant per donar tons negres o grisencs (negre fum) a diversos derivats industrials. Al segle XX, al bosc de Poblet, hi havia diverses explotacions a cel obert.La presència de pirites disperses en les pissarres negres fa que en oxidar-se es generi una solució rica en àcid sulfúric molt reactiva. Com que aquestes pissarres són caolinítiques i, per tant, riques en alumini, la reacció amb les solucions àcides genera al·lòfana. Aquest mineral apareix en vetes, juntament amb sulfats àcids molt solubles en aigua i, per tant, poc estables, com ara copiapita, coquimbita, halotriquita i altres. Els monjos del monestir de Poblet han explotat des de l'edat mitjana aquests minerals en algunes galeries de poca fondària. L'objectiu era obtenir matèries primeres per a la producció d'alum, utilitzat essencial-ment com a mordent en la tinció de teixits.

Caracterització i estudi de procedència de l'alabastre del retaule de l'altar major de Poblet / Elisabet Playà Pous, Montserrat Artigau Miralles, Esperança Tauler Ferré
Playà i Pous, Elisabet


En: Unicum : revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Barcelona, Núm. 10 (2011) , p. 85-95 : il. col.
Bibliografia. Text en català i castellà, resum en anglès.

S'ha realitzat la caracterització del material petri usat en l'execució del retaule de l'altar major de Poblet, esculpit en guix alabastrí, des dels punts de vista mineralògic, petrològic i geoquímic, mitjançant l'observació macroscòpica i microscòpica (microscòpia òptica de transmissió electrònica de rastreig) i la difracció de raigs X. Els resultats revelen que aquest alabastre és, en força àrees del retaule, de molt bona qualitat, si bé presenta abundants components que evidencien un descens en la seva puresa en algunes àrees. La caracterització geoquímica d'algunes mostres d'alabastre mitjançant l'estudi de les composicions isotòpiques del sofre i l'oxigen del sulfat del guix, ha permès recolzar analíticament la teoria coneguda documentalment sobre la procedència dels alabastres del retaule de l'altar major de Poblet de la zona de Sarral.

Estudi mineralògic i ceramicitat de les argiles dels jaciments "Can Canals" i "Les Arguiles" (Barcelona) / realitzat per Carles de la Fuente i Cullell, Salvador Martínez i Manent, Esperança Tauler i Ferré ; versió al català: Josep Maria Bosch i Figueroa
Fuente Cullell, Carlos de la


[Girona] : Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, DL 1979
75 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia. A la part superior de la portada: Facultat de Ciències Geològiques Universitat Central de Barcelona. A la part inferior de la portada: Dintre el marc de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.